EDITORIAL
Si ets un lletraferit i et proposen de fer una revista de literatura i llengua no pots dir que no. I si creus que la teva llengua, la dels teus pares, la del teu país, té el mateix dret que qualsevol altra d’existir, no pots perdre l’oportunitat de fer qualsevol aportació per normalitzar la seva existència.
Això és el que creiem totes les persones que ens hem trobat en el temps i l’espai i que formem aquest primer consell de redacció de balls de lletres: la Claustre de Bofarull, el Jordi de Bofarull, l’Eva Busquets, la Xènia Bussé, la Míriam Culleré, l’Anna Gibert, la Teresa Guasch, la Cèlia Marcos, l’Anna Montserrat i un servidor, el Joan Guasch.
Bvalls de lletres neixen amb la voluntat d’obrir-se a la col·laboració dels espontanis de les lletres que vulguin ballar amb nosaltres i també als espontanis d’altres disciplines, com ara el dibuix o la fotografia.
Aquest número zero és el resultat d’una llarga gestació i de l’evolució de les idees de l’equip i la creació del disseny de l’Àlex Rull.
Hem comptat amb les col·laboracions de: Marcel Banús, Mònica Batet, Mònica Gelambí, Jordi Jubany, David Manyé, Joan Josep Miracle, Teresa Rull, Xavier Rull i Jaume Sugranyes. Les il·lustracions d’Emili Juan, Mª Teresa Canela i Maria Parera i la fotografia de portada de Carles Cubos.
Per a aquest número zero, hem desenvolupat les següents:
GLOPS DEL bvalls n.0
1- Vells mites, noves versions. La Claustre de Bofarull, amb la col·laboració de Jaume Sugranyes, aproparan la cosmovisió clàssica a l’actual i per començar ens obsequien amb una comparança entre el mite de la caverna de Plató i l’antiutopia de Matrix.
“ Una vegada Neo ha copsat la realitat, tornarà a entrar a la caverna per intentar alliberar els altres humans de l’esclavatge d’unes aparences que semblen tan reals. Lluint una estètica futurista, prendrà aquí tota una nova dimensió, una dimensió redemptora, esotèrica, heroica. És l’únic que ha aconseguit mirar el sol cara a cara (el bé platònic o la realitat que s’escola, s’olora, es toca en la pel·lícula). Ell és l’escollit ”
2- La Teresa Rull amb Una de freda i una de calenta, ens compararà comerços, indústries o institucions als quals cal aplaudir per l’ús i la promoció que fan de la nostra llengua amb d’altres que, sistemàticament, incompleixen, no ja les mínimes normes de respecte, sinó tota una llei aprovada pel parlament!
3- En canvi, amb Una ullada al món, pretenem obrir portes a altres cultures, a altres realitats. De moment, la Míriam Culleré ens porta la realitat i els versos del poeta palestí Mahmud Darwish.
Tenim també unes pàgines de Curts lingüístics, anècdotes, curiositats, notícies en format breu... des de l’origen del nom de la Xamora fins a comentaris contundents sobre els eslògans electorals de les últimes eleccions municipals.
VALLX
A ningú se li acudiria d’escriure el nom de Valls així, però en realitat és com molts ho pronunciem. El motiu és que el so de la doble ela, que és palatal (és a dir, articulat entre la llengua i el paladar dur), paletitza el so següent i el converteix en el mateix so inicial de “txec”.
VALLX
També tindrem entrevistes. De moment, l’Anna Gibert ha enraonat amb la Isabel Olesti, ballarina i escriptora. La Isabel, abans, es dedicava a la dansa. Junt amb la Carme Vidal han fet recentment una creació nova. La Isabel no hi pot ser, però la Carme ens regalarà després aquesta breu creació. Les lletres ballen perquè les persones ballen.
I, és clar, obrim un parèntesi literari, això sí, a autors per estrenar, autors estrenats, autors , en definitiva, que vulguin compartir els seus mots, lletraferits que treuen el cap enmig de l’oceà de la creació literària.
POEMA DE JOAN JOSEP MIRACLE:
FEBLESA
Fugiré als antípodes d’un espai
de parets buides i rajoles blanques.
Penso deixar-hi el meu antic cervell
que de tan flàccid s’anirà desfent,
i una carta d’amor amb massa tipp-ex.
Petjades unidireccionals
que penetren la pols que s’endú el vent:
jo també voldré seguir aquest camí,
descalç i amb pedres clavades als peus.
Quan el dolor destenyeixi l’esforç
i em sigui impossible anar més enllà,
sabré que en l’intent radicava el mèrit.
M’he dit tantes vegades que sóc feble...
PROSA DE DAVID MANYÉ:
EL NOI DE LA MARE
El Miquelet és un noi de cinc anys, de constitució precoç, alt i ben plantat. El Miquelet és d’ulls negres i vius, cabells bruns i rinxolats. El Miquelet és un noi inquiet, de genolls pelats i morros bruts.
El Miquelet és el noi de la mare, i la nina dels seus ulls. I la frisança i l’alegria del seu cor. El Miquelet empaita les oques i les gallines quan la mare els tira el moresc. El Miquelet escolta bocabadat els contes que la padrina li explica a la vora del foc.
El Miquelet és el cap de la colla i el que tots segueixen. El Miquelet és el que sempre arriba primer a la cisterna del casalot de l’Ordal, el Miquelet és el més valent de tots, el que corre més i el que s’enfila més ràpid a les moreres. El Miquelet és, i el Miquelet no és: el noi de la mare és el fill mental d’una dona que vesteix sants.
DESITJOS DE MARC EIXIMENIS:
VIDA ENERGIA I MATÈRIA
Quan em mori,
que la rauxa perduri
pels segles dels segles
eternament.
I que el testimoni es traspassi
al meu llinatge
a d’altres espais
a través dels temps.
Deixaré que el meu llegat perduri
de generació en generació
a tots els meus descendents.
Quina aigua més freda!
Quines nits més plenes d’estels!
Què serà de tu sola, sempre?
Amb tanta pols còsmica per l’univers
em fa por no poder-nos trobar mai més...
Més coses. El Comptafils del Xavi Rull ens apropa a la trama de l’origen dels mots, de les expressions, perquè, en aquest món, no hi ha res casual.
Voleu ser un lector ideal? Doncs llegiu la pàgina de la Mònica Batet.
I com que parlem del català i d’un temps ençà les coses no són com haurien de ser, la Tresa Guasch ens Treu la llengua i ens recorda que tenim els mateixos drets que qualsevol altra llengua del món i que tenim unes lleis que ens emparen i que hem d’usar i fer complir.
El cinema també és un llenguatge i el Marcel Banús al cinemaparàgraf ens provoca per a parlar-ne.
La Mònica Gelambí ens parla del món femení a Al peu de la lletra.
L’Anna Montserrat obre la caixa de les eines i ens explicarà com escriure allò que necessitem de la manera que s’ha d’escriure.
I, és clar, les paraules també serveixen per a riure, i el freakandó n’és un esbojarrat exemple.
Entre altres temes podem destacar la galeria de lletrats, en la qual l’insigne col·laborador Xoi Mangoi rescatarà la memòria d’esciptors vallencs dels quals se n’ha perdut la memòria. Per exemple Onofre Figuerola, que va néixer el 1842 i que escrigué uns versos molt avanguardistes i visionaris.
POEMA D’ONOFRE FIGUEROLA, VALLENC VISIONARI
EL FERROCARRIL
Tantost com sentim l’esgarip
Gemint darere la carena
Voleia sobre nostre esprit
L’anhel d’una vida més plena.
Impàvids veiem l’avenir
Brandant com a arma la ciència
Empesos per un gran delit:
Raó, progrés i intel·ligència.
Trens, fumeres, ferrocarrils,
Raïls, viles i carreteres.
És aquest lo nostre camí.
No ens valen pas altres dreceres.
Aquest poema està fet en ocasió de l’arribada del ferrocarril a Valls, l’any 1883. Hem triat aquest fragment per l’increïble acròstic que es forma amb les inicials de cada vers: TGV L’IBERTREN. Casualitat? Era Figuerola un visionari? Ens trobem davant d’un Nostradamus català?
I per acabar aquest primer número de la revista parlem del nostre gust, és a dir, recomanem lectures, però, és clar, no necessàriament d’actualitat, sinó obres que, per la raó que sigui, han arrelat en la memòria personal.
Fins aquí el que és la revista. Però, de fet, la revista és com una mena de pun de trobada a partir del qual, des d’aquesta comissió de l’IEV volem incidir en la vida cultural de Valls desenvolupant quatre eixos principals:
1- Dinamitzar l’activitat cultural de Valls des de la perspectiva de la llengua i la literatura.
2- Potenciar els estudis sobre llengua i literatura a Valls.
3- Promoure l’ús social del català a la ciutat.
4- Fomentar la creació literària.
Els components de la comissió són diversos i els interessos també. La revista és, de moment, una mena d’espina dorsal a partir de la desenvolupar tota l’activitat possible.
PRESENTACIÓ DE LA REVISTA: Sala d'actes de l'IEV, 5 d'agost de 2003 a les 12h del migdia.
Presentació a càrrec de Jordi Llavina, escriptor i col·laborador de Catalunya ràdio.
Acte seguit, la Carme Vidal, que ja devia néixer ballant i ha mostrat el seu art per tot el món, ens regala un ball que va preparar amb la Isabel Olesti. La Carme, actualment és professora de dansa. Aprofitem que la revista parla de balls, de lletres.
Tot seguit escoltem les paraules de Mahmud Darwish, el poeta palestí, en el seu propi idioma, que és la millor manera d’apreciar-ne tots els matisos. La lectura en català va a càrrec de Nati Figuerola.
Escrits
