núm. 3


EDITORIAL
JA N’HI HA PROU
Ningú, absolutament ningú, s’atreviria a assegurar res sobre ciència si no hi entén un borrall. De la mateixa manera, què diria la comunitat internacional si un grup de polítics asseguressin que quan escalfem l’aigua durant molta estona es torna verda i es congela? Què passaria si, per exemple, el dirigent d’un país proposés diferenciar, amb nom diferent, l’aigua que cau quan plou de l’aigua que prové d’un pou? Per què sobre temes de ciència es deixa parlar els científics i, en canvi, pels temes de llengua ens escoltem qualsevol que hi posi cullerada?
Hi ha un camp en què les ciències i les lletres s’uneixen, i és a l’hora de diferenciar allò que és una llengua d’allò que se’n pot considerar una variant dialectal. La unitat de la llengua catalana és una realitat científica, la mateixa que demostra que la llengua que es parla a l’Argentina i a Espanya també és la mateixa.
Ja fa massa temps que hi ha sectors, molt polítics i gens científics, que defensen que allò que es parla al País Valencià no és català. Què volen dir? Que allò que plou a Katmandú no és aigua? Que la terra no gira al voltant del sol?
En altres camps, aquesta asseveració no hagués passat de l’opinió d’algú en una tertúlia de cafè. Al nostre país, en canvi, sempre hi ha algú disposat a treure profit polític de qualsevol bajanada i d’altres, a fer-ne cas. Potser si ens creguéssim els professionals de la llengua i deixéssim de banda el tema dels guionets podríem preocupar-nos més de com fer front al fet que cada vegada hi ha menys gent que fa servir el català habitualment, tant a Catalunya com al País Valencià com a les Illes.
Els polítics han de fer política i governar quan els ho demanem; en els temes en què no en saben prou, han de demanar consell als entesos, als científics, a aquelles persones que tenen com a professió demostrar empíricament que les coses són com ells diuen que són.
La llengua és una de les eines d’unió d’un país. No permetem que, en el nostre, sigui motiu de divisió, que sempre hi ha algú interessat a dividir per vèncer!
Índex del darrer número:
editorial - Ja n'hi ha prou!.
versatge: Joan Guasch - Filtra els teus vins
curts lingüístics: Xoi Mangoi - 2001, odissea censal.
treu la llengua: Alfons Esteve i Francesc Esteve - L'acadèmia valenciana de la llengua o la negació del català.
vells mites, noves versions: Clasutre de Bofarull - La fugida possible.
una ullada al món: Míriam Culleré - Ahmad... Muhammad... Hamed... Shurkri.
(parèntesi): Gabriel Guasch ( Són les cinc)  Roger Roig (Somnis de centpeus); Txaro Caragol (Excurses. Un exercici verbal).
una de freda i una de calenta:  Tewresa Rull - Moderats. 
el comptafils: Xavier Rull - Traduccions fetes amb el cul.
el cineparàgraf: Macel banús -Butaca 1500.
de vells treballs: Roger Roig -Jocs de paraules.
eines: Anna Montserrat -La denúncia.
freakandó: Xoi Mangoi - Galeria de lletrats: Llampec;
al nostre gust:  Júlia Recasens (Set mars, tretze rius); Roser Llagostera (Los apuntes de Malte Laurids Brigge); Pilar Mussolas (Afirma Pereira); Núria Ventura (Diccionari Auxiliar).
Consell de redacció de balls de lletres n. 5: Claustre de Bofarull, Jordi de Bofarull, Eva Busquets, Xènia Bussé, Míriam Culleré, Anna Gibert, Teresa Guasch, Marcel Banús, Anna Montserrat i Joan Guasch (ponent de la Comissió).
Aquest número ha estat dissenyat i maquetat per l’Àlex Rull.
Hem comptat amb les col·laboracions de: Mònica Batet, Alfons esteve, Francesc Esteve, Gabriel Guasch, Roser Llagostera, Júlia Recasens, Roger Roig, Teresa Rull, Xavier Rull i Núria ventura i la fotografia de portada del Marc Lledó. Pregària al riu Ganges. Benarés (Índia).

PRESENTACIÓ DE LA REVISTA: Sala d'actes de l'IEV a 2/4 de 8h
Presentació a càrrec de: Màrius serra

Cap comentari: