núm. 2


EDITORIAL
Hi ha fets que ningú pot qüestionar, com que després del fred ve la calor i que passat l'hivern només la primavera és possible.
Diuen que allò que ens distingeix dels altres éssers d'aquest planeta és la capacitat que tenim de comunicar-nos mitjançant paraules, de comunicar no només necessitats bàsiques, sinó també sentiments i sensacions que ens poden ajudar a reflexionar, a viure millor, a estar contents, enfadats o, simplement, a ser més feliços. Aquest és, potser, el paper de la literatura: transmetre sensacions a partir de la ficció o de la recreació de la realitat. Hem de tenir clar, però, que allò que en la literatura anomenem ficció, en el camp real ho anomenem mentida.
Tant la realitat com la ficció juguen un paper important en les nostres vides, i per això no les hem de confondre, perquè allò que en un camp es pot considerar una manera de transmetre certs sentiments, en l'altre camp es transforma en una manera de fer, punible per irreal.
Podríem dir que hem passat un hivern ple de ficció si tots plegats ens trobéssim dins d'un llibre, i ple de mentides si és que algú pot constatar que estem en el món real.
Diu la llegenda que sant Jordi va matar el drac per salvar la princesa. Com a llegenda és bonica, transmet valors i sentiments i serveix d'excuda per passar una diada agradable en què s'ajunten amor, literatura, màrqueting, i les primeres calors primaverals, que vulguis que no ens euforitzen. Ningú qüestiona si va passar de veritat o no, perquè tots estem d'acord que es tracta d'una llegenda i no d'un principi científic.
Nosaltres continuem oferint-vos sentiments a través d'una mica de realitat, seguint el rastre de la visita de Dalí a Valls o seguint el rastre de les paraules, i molta ficció, ampliant precisament la secció dedicada a la creació literària.
Tot plegat pretenem que serveixi d'homenatge a llegendes, valents cavallers, princeses, dracs, roses, llibres, i també de rebuig a allò que considerem "mentides" d'un món real.

Índex del darrer número:
editorial - Fets inquestionables.
versatge: Maribel Serra - Questió de noms
vells mites, noves versions: Josep M. Escolà - Mots d'avui, semàntica d'ahir.
curts lingüístics: Xoi Mongoi - Catalunya revolucionària...
report: Xènia Bussé - El Dalí que va venir a Valls.
(parèntesi): Mònica Batet - La serp; Xavi Tamareu - El pare de l'eixample (una resposta assenyada a la filla del Ganges);  Tomàs Camacho - La Caramella;El dret d'escollir.
el comptafils: Xavier Rull - Els topònims, reflex de la nostra història.
el lector ideal: Mònica Batet-Enderrocar el mur.
treu la llengua: Alfions Gregori - Ni castellans ni agavatxats: polacs per sempre.
el cinemaparàgraf: Marcel Banús - Caça de bruixes!
al peu de la lletra: Mònica Gelambí -Feministes?
eines: Anna Montserrat - La solicitud
freakandó: El senyor Q - Anuncis
al nostre gust: Núria Ventura(84, charing Cross road), Roser Llagostera (Mal de Llengües), Montserrat  Fabà Prats (La sonrisa etrusca).
Consell de redacció de balls de lletres n. 2: Claustre de Bofarull, Jordi de Bofarull, Eva Busquets, Xènia Bussé, Míriam Culleré, Anna Gibert, Teresa Guasch, Anna Montserrat, Cèlia Marcos i Joan Guasch (ponent de la Comissió).
Aquest número ha estat dissenyat i maquetat per l’Àlex Rull.
Hem comptat amb les col·laboracions de: Mònica Batet, Marcel Banús, Tomàs Camacho, Josep M. Escolà, Montserrat Fabà, Mònica Gelambí, Alfons Gregori, Roser Llagostera, Xavier Rull, Maribel Serra, Xavier Tamareu i Núria Ventura , les il·lustracions són de l' Anna peris i la fotografia de portada del Francesc Parés. Serà un líder.
PRESENTACIÓ DE LA REVISTA: Sala d'actes de l'IEV
Presentació a càrrec de:

Cap comentari: