núm. 5


EDITORIAL

Als catalans tradicionalment ens han penjat un seguit de qualificatius que, de temps immemorials, intentem esquivar com podem. Som sonsos, som gasius, som tancats...; en definitiva, som molt nostres, i, d’ençà del darrer BValls de Lletres, a més, en què, l’ambient s’ha caldejat tant que se’ns fa difícil respirar, també som insolidaris, sectaris, localistes...; vet aquí: una colla de nazis amagats rere una disfressa de progrés i modernor. Veient el pa que s’hi dóna, no voldríem de cap de les maneres obrir l’editorial fent, precisament, una cosa que es veu que els catalans fem tothora: lamentar-nos, tot i que, com a persones que ens estimem la llengua i la literatura, en tenim motius més que justificats: el 13 de juny va morir el que, en paraules de l’escriptor i crític literari Jordi Llavina, “potser és l’escriptor català més important dels últims 25 anys”1.
Allunyats, doncs, de tòpics, sí que volem recordar aquest mequinensà il·lustre. Recordar-lo i agrair-li personatges (beates que encarreguen condons beneïts, àrbitres parcials, capellans poc donats a practicar l’abstinència, minaires, llaüters...), ambients (des dels carrers plujosos “a l’ínclita, catòlica i gairebé immortal ciutat de Torrelloba”2 al trist enterrament de la senyora Carlota de Torres), llocs (l’antiga Mequinensa, la que van negar les aigües de l’Ebre i del Segre, però alhora qualsevol ciutat catalana del període franquista), llengua (la llengua plena de registres, de lèxic i de girs propis del Baix Cinca, però també una llengua estàndard viva i riquíssima, “un prodigi de llengua per a l’oïda cada cop més dropa del català mitjà”3); en definitiva: històries (divertides, commovedores, crítiques, tendres, iròniques...). Unes històries que els lectors esperàvem amb impaciència, segurs com estàvem que l’últim del Moncada era una aposta segura, un trumfo que ja li hauria agradat a l’entranyable Honorat del Rom per a alguna de les seves botifarres al Cafè del Moll.
Desitgem de tot cor que la Senyora Mort hagi contractat els serveis de Miquel Garrigues, barquer experimentat a qui la construcció del pont sobre l’Ebre va convertir en miner, i que condueixi Jesús Moncada a l’altra riba, fins al cafè on la fan petar, en animada tertúlia, la Montserrat Roig, l’Ovidi Montllor, el Jaume Fuster, la M. Mercè Marçal, el Ramon Barnils...; tota la colla d’escriptors i intel·lectuals que tenien encara tantes coses a dir-nos i, maleït sia!, ens han deixat massa aviat.

BValls de Lletres

Índex del darrer número:
editorial
vells mites, noves versions: Xavier Tamareu -Aproximació siciliana-
de vells treballs: Roger Roig - Català a l'atac. 
una de freda i una de calentaRoser Llagostera - Agències.
el cinemaparàgraf: Marcel Banús - Me, Cuba.
report:  Pere Català Roca - Lluny de la "vila niu"
al peu de la lletra: Francesc Parés - Políticament correctes: entre la indiferència i la hipocresia.
el comptafils: Xavier Rull - L'art de fer sigles amb xifres.
una ullada al món: Cristina Arias - El català a la universitat.
freakandó: Josep M. Psicó i Tic - No, jo no sóc poesia, però...
(parèntesi): Cèlia -Transparència sense filtres; Joan Guasch- Persianes; Anna Vila F.- La mare de la mare del noi de la mare.
una ullada al món: Míriam Culleré - Abu Nuwàs
el lector ideal:  Mònica batet -Encara hi ha històries.
al nostre gust: Fina Masdeu (Soinujolearen semea, El fill de l'acordionista); Júlia Recasens (Afers de família); Roger Roig (La pell i la princesa); Eva Busquets ( Under the Duvet); Joan-Josep Miracle (Els primers freds) .
Consell de redacció de balls de lletres n. 5: Claustre de Bofarull, Jordi de Bofarull, Eva Busquets, Míriam Culleré, Anna Gibert, Teresa Guasch, Marcel Banús, Anna Montserrat i Joan Guasch (ponent de la Comissió).
Aquest número ha estat dissenyat i maquetat per l’Àlex Rull.
Hem comptat amb les col·laboracions de: Cristina Arias, Ramon Batalla Farran, Mònica Batet, Pere Català Roca, Roser Llagostera, Cèlia Marcos, Fina Masdeu, Joan Josep Miracle, Francesc Parés, Júlia Recasens, Roger Roig, Xavier Rull, Xavier Tamareu i la fotografia de portada de la Magda Palau. Fora de joc.
PRESENTACIÓ DE LA REVISTA: Sala d'actes de l'IEV dimarts 20 de desembre
Presentació a càrrec de: Lluís Antón Baulenas, escriptor.

" Vaig néixer el 1958 en un barri tradicional de Barcelona, Sant Andreu, treballador, que viu i deixa viure, que acull tothom i no es fica gaire en les coses dels altres. És un barri de g
ent amb iniciativa, que s'instal·la pel seu compte, on priva el petit comerç i els negocis familiars. A més, cal dir que té una gran tradició de teatre amateur i una particular afecció per la sarsuela.
La meva família és una família típica de Sant Andreu. No hi ha precedents literaris a casa meva. D'artístics tampoc, a no ser que hi considerem el germà gran de la meva mare, Xavier Setó, direc
tor de cinema que va descobrir Marujita Díaz i el qual jo, pràcticament, no vaig conéixer.
Amb tot això vull dir que les probabilitats que jo fos escriptor eren
mínimes..."

Cap comentari: