n. 12

Revista literària semestral de la Comissió de Llengua i Literatura de l'IEV. Hi trobareu consells, filosofia, poesia, entrevistes, curiositats, paratges surrealistes, bon humor, il·lustracions, reivindicació de la nostra manera de dir…

EDITORIAL
Editorial 03

PARÈNTESI

VELLS MITES 
EL LECTOR IDEAL
EL CINEPARÀGRAF
VERSATGE
AL PEU DE LA LLETRA
AMB ELS DITS TINTATS


Índex del darrer número:

editorial: BVallem?
vells mites, noves versions: Antoni M. Marsal- De la foscor de la llum, de la mort a la vida.
versatge:Míriam Culleré- perdem un lector... perdem una part del nostre patrimoni humà.
el lector ideal: Mònica Batet -La nit en blanc.
al peu de la lletra: Matthew Tree - Amunt que fa baixada.
el cineparàgraf: Marcel Banús -Anima't
(parèntesi): Ramon Vernet - Raons per perdre la feina; Cèlia Marcos - Pensaments
amb els dits entintats. Jaume Llambrich Brull - El meu llibre electrònic.
treu la llengua:Pau Mora - Flandes i Catalunya: tan a prop i tan lluny.
al nostre gust: Joan Guasch ( Paratges i pligim de cendres); Cèlia Marcos (Iskander).

Consell de redacció de balls de lletres n. 12: Claustre de Bofarull , Jordi de Bofarull, Eva Busquets, Míriam Culleré, Teresa Guasch, Anna Montserrat i Joan Guasch (ponent de la comissió)

Aquest número ha estat dissenyat i maquetat per la Georgina Solé.

Hem comptat amb les col·laboracions de: Marcel Banús, Mònica Batet, Jaume Llambrich, Cèlia Marcos, Antoni M. Marsal, Pau Mora, Matthew Tree, Ramon Vernet. i la fotografia de portada d' Anna Montserrat. Pendents de Bolonya.

n. 11

EDITORIAL
LA CRISI I L’ENVEJA

Diuen que hi ha crisi. Ho diu el Basté de bon matí, que ho ha preguntat al Sala Martín; més tard ho comenten el Cuní i la Rahola; al migdia en fan conya els de Minoria Absoluta; ho anuncia el TN Migdia; hi insisteixen el Clapés i companyia que, a la tarda, pregunten als oients si els costa més d’arribar a final de mes; ho repeteix el TN Vespre, que amplia el que ja havíem escoltat al TN Migdia, i ho argumenten els tertulians informats de l’Àgora que, a la nit, acaben convencent els quatre gats que encara es resistien a creure-s’ho.

Som així: ara toca crisi, igual com fa un temps tocava Fira de Frankfurt, o Estatut, o Woody Allen que rodava a Barcelona, o… En aquest país, quan toca un tema hi aboquem tot l’arsenal, i ho fem amb la mateixa intensitat tant si es tracta d’una pel·lícula com d’una llei que pot afectar el futur de Catalunya.

En aquest número onze de BValls de Lletres, però, no hi trobareu ni una sola referència a la crisi. I és que les lletres, insensibles a la davallada del Down Jones, a les mesures de contenció de la despesa i a la revisió dels tipus d’interès, continuen bvallant al seu so. I nosaltres, ni que sigui per evitar-nos una més que justificada depressió, preferim afegir-nos al seu bvall i deixar-nos gronxar pels misteris que amaga la llengua dels ibers, o conèixer propostes innovadores que utilitzen les noves tecnologies com a eina de creació, o compartir les sensacions d’un professor conscient de la importància de fer bé la seva feina, o analitzar les mancances que poden fer inviable la supervivència de la nostra llengua en el futur, o buscar el nostre escriptor ideal, o afegir-nos a la crida d’un amant del setè art per evitar que ens tanquin el cinema de Valls, o gaudir de petites històries que recreen sensacions o espais que ens resulten molt i molt propers, o visualitzar situacions que, de tan estrambòtiques, ens semblen extretes de la realitat d’aquest curiós país nostre.

Però, tot i esquivar el tema de la crisi, no ens podem estar de parlar de les eleccions americanes, l’altre tema estrella de la temporada. Doncs sí, com el Basté, el Basas o la Raquel Sans, viatgem a l’altra banda de l’Atlàntic de la mà d’un col·laborador que ens fa veure les curioses coincidències entre la civilització de l’antiga Roma i la de la novíssima Amèrica del Nord.

I és que, igual com l’imperi romà, ningú pot negar la influència del gegant americà en la resta del món: si fins i tot a Valls hi ha canalla que per Tots Sants es disfressa i va per les cases preguntant allò de “llaminadura o entremeliadura?”, el trick or treat de les pelis americanes (bé, desenganyem-nos, de fet pregunten truco o trato?)!

I, certament, aquest imperi nord-americà, com el romà, és capaç de provocar les reaccions més oposades: la ràbia i el fàstic quan, impotents, assistim a espectacles com el de Guantánamo, però, alhora, l’enveja més sana quan, només quaranta-cinc anys després d’aquell històric “I have a dream” de Luther King, observem com un negre esdevé el president d’aquell país. L’enveja diuen que és un pecat capital, però als catalans, que tres dècades després de la mort del dictador encara esperem que el govern espanyol anul·li el judici al president Companys, ens l’haurien de perdonar d’ofici.

Índex del darrer número:

editorial: La crisi i l'enveja.
vells mites, noves versions: Josep Lluís - El món romà com a referent a la campanya electoral americana.
versatge:Josep M. Pallàs -El professor.
el lector ideal: Noemí Moncunill -Buscant l'escriptor
al peu de la lletra: Noemí Moncunill - La llengua dels ibers.
(parèntesi): Jesús M. Tibau (El Barbes; La muntanya més gran del món), Carles Vall (Carla), Òscar Palazón (El coit imperfecte).
de vells treballs: Roger Roig César -Jocs lingüístics: perill d'addi(c)ció! Els acrònims i els encasts ens poden oferir resultats sorprenents.
report: Jordi Ferré - La literatura 2.0 una nova forma d'escriure?
el cineparàgraf: Marcel Banús -S.O.S ... --- ...
treu la llengua: Xavier Rull - La situació sociolingüística a Catalunya: de tres potes, coixos d'una i mitja.
freakandó: Xoi Mangoi - Les tertúlies literàries de Mas Miquel i Manel Maria Intríngulis - El castellà en perill a Catalunya.
al nostre gust: Núria Monné /El camí del far); Fina Masdeu (El silenci dels arbres).

Consell de redacció de balls de lletres n. 11: Claustre de Bofarull,   Jordi de Bofarull, Eva Busquets, Míriam Culleré, Teresa Guasch, Anna Montserrat i Joan Guasch (ponent de la comissió). 

Aquest número ha estat dissenyat i maquetat per l’Àlex Rull.

Hem comptat amb les col·laboracions de: Marcel Banús, Mònica Batet, Jordi Ferré, Josep Lluís, Fina Masdeu, Noemí Moncunill, Núria Monné, Òscar Palazón, Josep M. Pallàs, Roger Roig, Xavier Rull, Jesús M. Tibau, Carles Vall i la fotografia de portada de Marc Domingo. Fashion victim.

PRESENTACIÓ DE LA REVISTA: Sala d'actes de l'IEV el 18 de desembre de 2008

Presentació a càrrec de: Matthew Tree.

Si cliqueu sobre el seu nom podreu anar al bloc.

núm. 10

EDITORIAL

“Els petits canvis són poderosos”

Els que tenim una edat (sí, tots en tenim una, però ja ens entenem!) recordem un personatge de TV3 a qui anomenaven capità Enciam que es dedicava a conscienciar petits i grans sobre les bondats del reciclatge. El capità Enciam, després de derrotar el seu etern enemic, el contaminador Blai Brossa, sentenciava: “Els petits canvis són poderosos!”. I tenia raó.

Sovint tendim a pensar que coses tan importants com el medi ambient, la justícia, l’educació o… la llengua, no van amb nosaltres. Sembla com si tots aquests conceptes inabastables gaudissin de vida pròpia i que nosaltres, pobres mortals, no tinguéssim cap possibilitat de canviar-los o de modificar-ne el curs; com a molt i en el millor dels casos ens atrevim a delegar responsabilitats i deixem anar un “això és cosa de l’Ajuntament!” (o de la Generalitat, o de Madrid, o de Brussel·les…); algú, perduda absolutament la fe en les institucions, fins i tot aventura un “Déu dirà!”.

Nosaltres, com el capità Enciam, pensem, però, que sí que podem influir en l’evolució d’aquests afers; de fet, hi influïm encara que no vulguem. Un exemple: en aquest desè número de BValls de Lletres parlem d’un projecte interessant, el voluntariat lingüístic. És evident que tots no podem -o no volem- fer de voluntaris, però sí que podem parlar amb les persones que arriben de l’altra punta del món en català, o no. És a dir: podem afavorir la cohesió social i sumar parlants al català, o no. Fem el que fem, la nostra actuació tindrà conseqüències per a la Llengua en majúscules, igual com separar el plàstic o tancar l’aixeta de la dutxa quan ens ensabonem té conseqüències per al Medi Ambient. És allò que ens deien, també fa una pila d’anys, en una campanya institucional: “Depèn de tu!”. I és que hem passat d’una època en què ens feien els únics responsables de l’evolució del país a una altra en què hem abdicat les nostres responsabilitats.

Els bvallencs, tossuts com som, no abdiquem el dret de poder fer tot el que ens vingui de gust en la nostra llengua, fins i tot editar una revista on poder compartir, com si d’un club de lectura es tractés, les nostres lectures (o les nostres experiències o les nostres anàlisis o…) personals amb altres vallencs. Dit així no sembla gaire cosa, però si ens aturem a pensar quantes paraules, quantes lectures, quantes experiències tenim la possibilitat de compartir, arreu dels Països Catalans, en una llengua comuna, potser sí que, com els milions de gotes d’aigua que s’escolen pel forat de la dutxa, ens adonarem de la importància de les nostres petites actuacions dia rere dia, situació rere situació.

Índex del darrer número:

editorial - Els petits canvis són poderosos.
vells mites, noves versions: Jaume Sugrañes - El mite del Tàntal.
una de freda i una de calenta: Roser llagostera - El català a la taula.
versatge: Joaquim Pellejà - És abril, matinada...
el lector ideal: Mònica Batet - Els deu llibres més venuts.
entrevista: Claustre de Bofarull - Entrevista a Òscar palazón.
el cineparàgraf: Marcel Banús - Raig blau.
(parèntesi): Rafael Santiago - Ciutat, ciutat; Noemi Bages - Fugir voldria;  Imma Cisa - Véns de lluny, L'última partida; Clara Negren -Líquid Amniòtic.
treu la llengua: Teresa Rull - Voluntariat per la llengua, Jordi Pujol i Nadal -La invenció del voluntariat lingüístic.
report: Jaume Llambrich -La literatura a la xarxa.
freakandó: Xoi Mangoi - Galeria de lletrats: Josep M. Arévalo;
al peu de la lletra: Montse Sanabra -El club de lectura de l'APA de l'IES Narcís Oller.
al nostre gust: Cèlia Marcos (La suma de los dias), Júlia Recasens (A la platja de Chesil), Montse Salvadó (El noi del pijama de ratlles).

Consell de redacció de balls de lletres n. 10: Claustre de Bofarull, Jordi de Bofarull, Eva Busquets, Míriam Culleré, Teresa Guasch, Anna Montserrat i Joan Guasch (ponent de la Comissió).

Aquest número ha estat dissenyat i maquetat per l’Àlex Rull i la Georgina Solé.

Hem comptat amb les col·laboracions de: Marcel Banús, Noemí Bages, Mònica Batet, Imma Cisa, Roser Llagostera, Jaume Llambrich, Cèlia Marcos, Joaquim Pellejà, Jordi Pujol, Júlia Recasens, Teresa Rull, Montse Salvadó, Montserrat Sanabra, Rafael Santiago i Jaume Sugrañes i la fotografia de portada de Marcial Grande. Entre dos mons.

PRESENTACIÓ DE LA REVISTA: Sala d'actes de l'IEVel 19 de juny de 2007
 

Presentació a càrrec de: Roger de Gràcia, caçador de paraules.
Si cliqueu sobre el seu nom i sobre caçador podreu anar als blocs.

núm. 9

EDITORIAL

Algú podria preguntar-se: per què resulta tan difícil parlar exclusivament de llengua i literatura catalanes en una revista de llengua i literatura catalanes?

Es veu que en una revista de llengua i literatura d’un país normal els articles que t’hi trobes tracten, per exemple, de propostes per elaborar un estàndard oral, del ressò irregular dels gèneres literaris, de lectures recomanables o, simplement (o no tant), s’hi expliquen vivències, s’hi comparteixen sentiments, es crea o es fa conya en la llengua del país. En canvi, en una revista de llengua i literatura d’un país no tan normal, a banda d’aquests, n’hi apareixen uns altres que contenen reflexions que algú altre podria qualificar d’extraliteràries o d’extralingüístiques, com per exemple la manca de pel·lícules en la llengua pròpia a la cartellera dels cinemes de la població on s’edita la revista, la necessitat d’afavorir les relacions interterritorials per no posar en perill la unitat de la llengua en què està escrita la revista o fins i tot les misèries que es troba la cultura d’aquest país quan la conviden a la Fira del Llibre de Frankfurt, posem per cas.

És evident que el nostre país l’última cosa que és és normal i, per tant, al darrer número de BValls de Lletres, hi són tots, aquests articles: els primers, més purament lingüístics o literaris, i els segons, més diguem-ne... combatius. Però és que el nostre país, a banda de poc normal, forma part de l’estat espanyol, i això ens obre tot un món de possibilitats! Per exemple: pot passar que la persona a la qual han encarregat l’honorable -i, en principi, inofensiva- tasca de redactar l’editorial es vegi immersa en un mar de dubtes. Dubta de si ha de fer referència o no al lamentable serial que protagonitzen les administracions del seu país -o països (Catalans, és clar)- per garantir –o per evitar- que arribi el senyal de TV3 al País Valencià. Es pregunta si és o no l’espai adequat per lamentar o per denunciar -o el que sigui que s’hagi de fer- les paraules que va pronunciar el president d’un partit que s’ha entossudit a guanyar les eleccions d’aquest estat que ens fa tan especials (o espacials!) a costa, entre altres coses, d’atacar la nostra llengua: “Cal defensar per llei el dret a utilitzar i aprendre el castellà [sic] en totes les etapes de l’educació”. Es planteja, també, si ha de fer referència o no al darrer de la llarga llista d’atacs a la nostra llengua protagonitzats per professionals del món de la justícia i que va impossibilitar que els joves acusats de cremar fotografies reials declaressin en català a Madrid malgrat que la intocable-i-mai-prou-valorada Constitució espanyola estableix que “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció” (sort en tenim, doncs!). Valora si cal comentar o no la infantil rèplica que va fer una ministra que es dedica, entre altres coses, a torturar els usuaris de Rodalies Renfe (una “casta” en el fons afortunada, no us penseu, perquè molts estaríem encantats de poder usar ni que fos un tren de tant en tant!), una rèplica que posa de manifest, d’una banda, fins a quin punt toca el voraviu en algunes parts de l’estat demanar que et respectin el dret a dir-te Josep Lluís (o Josepa, o Lluïsa) o el que és el mateix: el respecte per la teva llengua, i, d’una altra, la ignorància de l’esmentada ministra (des del punt de vista filològic, no fotem), la qual a hores d’ara encara no entén la diferència entre una llengua diferent del castellà i un dialecte del castellà, igual de respectable, només faltaria, que el dialecte que usava el seu interlocutor.

I ja ens perdonareu l’atreviment, però la persona en qüestió se sent alleujada quan veu que un escriptor insigne al qual han encarregat la molt honorable –i, en principi, també inofensiva- tasca de pronunciar el discurs inicial de la Fira de Frankfurt també dubta. Dubta, però fa un discurs impecable i implacable que inclou perles com aquesta: “Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben ben fort.” Amén.

Índex del darrer número:

editorial

una ullada al món: Míriam Culleré -Des de la quotidianitat de Josep Cabayol.
vells mites, noves versions: Maite Blay - Cassandra's dream.

una de freda i una de calenta: Roser llagostera - Missió... possible?
el cineparàgraf: Marcel Banús -JCA Cinemes Valls, any zero.
al peu de la lletra: Miquel Àngel PradillaCardona - Les normes de Castelló de 1932.
el comptafils:Xavier Rull - Les propostes normalitzadores per al català oral.
el lector ideal: Mònica Batet - La banda esquerra.
(parèntesi): Anna Vila Fernández.- El perquè de la veritat oculta.
de vells treballs: Roger Roig César - Cruïlles de paraules.
freakandó: Xoi Mongoi - Galeria de lletrats: Massoni (s.III-II aC); Sam'n 'Refot -La freakconsulta.
report: Jaume Llambrich - Orbitant per Frankfurt, apunts de la fira del llibre.
al nostre gust: Imma Cisa (Foc latent), Àngels Jové (La petita història dels tractors en ucraïnès).

 
Consell de redacció de balls de lletres n. 9: Claustre de Bofarull, Jordi de Bofarull, Eva Busquets, Míriam Culleré, Teresa Guasch, Anna Montserrat i Joan Guasch (ponent de la Comissió).

Aquest número ha estat dissenyat i maquetat per l’Àlex Rull i la Georgina Solé.

Hem comptat amb les col·laboracions de: Marcel Banús, Mònica Batet, Maite Blay, Imma Cisa, Àngels Jové, Roser Llagostera, Jaume Llambrich, Miquel-Àngel Pradilla, Roger Roig, Xavier Rull i Anna Vila i la fotografia de portada de l'Anna Montserrat. Mongets tendres (Birmània).

PRESENTACIÓ DE LA REVISTA: Sala d'actes de l'IEVel 19 de desembre de 2007

Presentació a càrrec de: Miquel-Àngel Pradilla, professor de la URV i membre numerari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Per tal de commemorar també a Valls el 75è aniversari de les Normes de Castelló, la comissió ofereix la conferència Una llengua, una norma.

núm. 8

EDITORIAL

L’espècie humana és fascinant. Som sis mil milions de peces d’un trencaclosques acolorit i divers que conforma un mosaic en perenne moviment, ple de reflexos lluminosos, de somriures, de rialles... de paraules! Hi ha tantes paraules, tantes maneres de dir-les, d’ordenar-les, d’omplir-les de significats, de cridar-les, de xiuxiuejar-les, tantes maneres d’entendre’s com persones disposades a entendre’s. És un món fascinant! No una babel bíblica, sinó un jardí de l’Edèn. Les persones s’agrupen en famílies que parlen de manera similar, però que són capaces d’entendre’s amb famílies que parlen d’altres maneres. Tot és qüestió de voler.

Per desgràcia hi ha grups de gent autoritària que la diversitat no l’entenen i que volen imposar el seu model de llengua perquè pensen que és el millor, l’únic raonable, i menystenen, en el millor dels casos, les llengües dels veïns. La velocitat d’extinció de les llengües de l’espècie humana és de vertigen. És la velocitat de l’empobriment, del camí del gris, del desert cultural. Per desgràcia, el creador de l’esperanto era un visionari que va predicar en un desert que era ple només de romàntics. I la realitat és que els romàntics romanen perduts pels boscos emboirats. La realitat és que el pes aclaparador dels poderosos ha anat ofegant els que eren més dèbils, més petits.

Els catalans tenim una llengua que és la nostra manera d’interpretar el món. Per desgràcia, però, tenim veïns plens de complexos que es fan passar el mal humor a base d’atonyinar els més petits, els que hem de lluitar constantment per no desaparèixer dil·luïts en el mar gris de la uniformitat. És per això que, tossudament com diu el poeta, ens aferrem acarnissadament a les nostres paraules, als sons que som capaços d’articular, i parlem i escrivim en aquesta llengua, amb aquesta manera d’interpretar el color del cel o la sensualitat de la mar.

Des de les pàgines d’aquesta humil publicació ens sumem a totes les gotes que formen el nostre mar cultural. Reverenciem tots aquells que fins i tot ha pagat amb la vida la defensa de la seva cultura, la nostra, i en reconeixement continuem pensant, parlant i escrivint en català i passem el testimoni de la tossuderia als nostres descendents. I als veïns rondinaires, humilment els recomanem que s’hi posin fulles (perquè desitjar-los que s’arrosseguin per un canyar mal podat i amb el cul untat de bitxo seria pecat i res més lluny de la nostra intenció que pecar, eh?).

Índex del darrer número:

editorial
una ullada al món: Núria Ivern - Flor nova.
vells mites, noves versions: Pau Bielsa - Gigantomaquia.
una de freda i una de calenta: Roser Llagostera -Males comunicacions.
versatge: Marina Arnau - Construïm capacitats.
(parèntesi): Sílvia Güell (haikus); Eduard Carmona (Al bosc idíl·lic); Joan Josep Miracle (Musical).
el lector ideal: Mònica Batet - El dilema.
freakandó: Maria Bai Eta - la freahresposta.
el cinemaparàgraf: Marcel Banús - Macçarthisme, 60 anys.
al peu de la lletra: Montse Salvadó - En lluita.
al nostre gust: Joan Guasch (El jersei); Joan-Josep Miracle (Diari d'un astre comarcal).

Consell de redacció de balls de lletres n. 8: Claustre de Bofarull, Jordi de Bofarull, Eva Busquets, Míriam Culleré, Teresa Guasch, Anna Montserrat i Joan Guasch (ponent de la Comissió).

Aquest número ha estat dissenyat i maquetat per l’Àlex Rull.

Hem comptat amb les col·laboracions de: Marina Arnau, Marcel Banús, Mònica Batet, Pau Bielsa, Eduard Carmona, Sílvia Güell, Núria Ivern, Roser Llagostera, Joan Josep Miracle, Montse Salvadó i la fotografia de portada de l'Anna Montserrat. Esperant el diploma escolar (Lavié, Togo).

PRESENTACIÓ DE LA REVISTA: Sala d'actes de l'IEV

núm. 7

EDITORIAL
Als llibres hi ha el món sencer, són un dels oracles del món actual, amb el permís de sant Gooooogle, és clar. No hi ha res semblant al plaer de tenir un món entre les mans, les fantasies, les certeses, els somnis d’algú que pot estar ja mort, però que encara resta lligat al present perquè reviu dins del cervell del lector. És per això que continuem reivindicant el valor de la lletra impresa malgrat la preponderància de la imatge: els nyus també miren, però només els humans llegim. No és la comunicació allò que ens diferencia dels animals,sinó el llenguatge, sigui en base a lletres, sigui en base a símbols matemàtics. De llibres, a més, n’hi ha per a tothom i ara que són dates de regals i compliments, i que sempre acabem regalant a algú un paquet d’espelmes d’Ikea, podríem, ni que sigui per provocar, regalar llibres. O potser per provocar. I no cal que siguin les últimes novetats. A la nostra ciutat, una coneguda llibreria que ha de fer reformes ha tret al carrer durant setmanes una paradeta dels llibres que l’havien quedat arraconats. Per dos euros feies troballes interessantíssimes (dos euros són dos cafès). Pel preu de dos cafès podies tenir el món a les mans. Qui pot renunciar a aquest plaer? En aquesta revista, com sempre, trobareu recomanacions de llibres que l’únic criteri que segueixen és el d’haver agradat qui els ha llegit i els lectors ni són editors ni són crítics literaris a sou. Els lectors són, som, persones amb oficis diversos que cerquem plaer, evasió, sabiduria entre els fulls impresos, i prou. O no. O potser som semidéus que donem vida a miratges de la ment d’algú que en temps passat va agafar una ploma o un teclat d’ordinador i va vomitar onades de paraules, semblantment a un big-bang, i que van quallar en forma d’espirals galàctiques, harmòniques, lluminoses.

En fi! Com que som humans i no pas nyus, llegim i, ara que ve Nadal, regalem llibres, els que aquí recomanem, els que us recomanin els amics o als que la santa intuïció us meni.

Bones festes!


Índex del darrer número:

editorial: Cinquanta mil milions de mosques no llegeisxen. No llegiu!
versatge: Cèlia Marcos - Penetrant paraules
una de freda i una de calenta: Teresa Guasch - .
el comptafils: Xavier Rull - El plural dels estrangerismes en català.
el cinemaparàgraf: Marcel Banús - Fotogramas, 60 anys.
una ullada al món: Míriam Culleré i Francesc Parés - Guatemala.
freakandó: Pat Ètica - Sóc una bíttima!
(parèntesi): Lluís Figuerola (Sense retorn), Eduard Carmona (Superherois, Inconformisme), Joan-Josep Miracle (Et pinto).
de vells treballs: Roger Roig - El bony de la curra.
el lector ideal: Mònica Batet - L'oblit.
al nostre gust: Joan Guasch (Amalur. Del atomo a la mente), Roser Serrano (L'església del mar)

Consell de redacció de balls de lletres n. 7: Claustre de Bofarull, Jordi de Bofarull, Eva Busquets, Míriam Culleré, Teresa Guasch, Anna Montserrat i Joan Guasch (ponent de la Comissió).

Aquest número ha estat dissenyat i maquetat per l’Àlex Rull.

Hem comptat amb les col·laboracions de: Marcel Banús, Mònica Batet, Eduard, lluís Figuerola, Cèlia Marcos, Joan Josep Miracle, Francesc Parés, Roger Roig, Xavier Rull, Roser Serrano i la fotografia de portada del Francesc Parés. Present i futur: reunió de dones maies de l'ètnia mam (Guatemala).

PRESENTACIÓ DE LA REVISTA: Sala d'actes de l'IEVel dimecres 20 de desembre de 2006

Presentació a càrrec de: Isabel Villalba, Teresa Reverté, Cèlia Marcos en la lectura dels textos de Joan Guasch.

Àlida Guasch, Astor Guasch i Ona Gibert en la interpretació musical de la performance poètica :
L'HABITACIÓ DE LA MEMÒRIA

Després de l’atzarós viatge, ens hem pogut instal·lar en un apartament lluminós amb vistes al riu del present, una ziga-zaga d’aigua transparent, plàcida, plena de racons protegits del vertigen de les hores. Les habitacions estan moblades i decorades amb la quantitat justa i necessària de quotidianeitat, d’equilibri, i de vibració positiva. Del sofà estant, veig els prestatges plens dels volums de la meva biografia. De vegades en rellegeixo algunes pàgines; ja no en puc retocar els fets, però no distorsionen pas el significat de les històries. Surto al balcó i miro el riu. Petites veles blanques suren entre la boirina i el sol; el gran astre, que ja ha depassat fa estona el zenit, les il·lumina d’una manera espectral. Respiro fondo. Enguany ha plogut força i la fertilitat està assegurada. De fet, gairebé sempre ho està. No ens podem queixar i si tot continua igual, conservarem l’esperança de trobar finalment un pas cap el futur. Entro i me’n vaig a la cuina per preparar una mica de sopar, alguna cosa lleugera, potser una amanida, d’aquestes amb moltes coses, plenes de color. Sento la balda de la porta del pis, grinyola una mica. Deu ser la meva companya; no l’esperava tan aviat. La vaig a rebre amb el millor dels somriures. Arriba esbufegant perquè l’ascensor s’ha espatllat. De vegades ja passa, però de seguida ho arreglen. Està maquíssima, com sempre. Se n’havia anat a l’arxiu del passat, a donar un tomb, però diu que avui se n’ha cansat de seguida. Cada vegada li pesa més i és una càrrega que es vol treure se sobre. L’ajudo a descarregar unes bosses que porta. Miro què hi ha, dins: records ben embolicats i classificats. Bufa! Cal anar-los triant i llençar aquells que estiguin massa malmesos. No és fàcil, sovint sap greu i sempre en guardem algun que sabem que més endavant ens acabarà fent nosa. Tant se val. Encara tenim temps de sobres, el futur és gairebé etern i cal assaborir el seu espai amb tranquil·litat. S’asseu i em mira una mica plorosa. Agafa un dels lligalls que ha dut. Hi passeja una mirada lànguida. L’acarona. El desembolica. (...)

Joan Guasch i Torné

núm. 6

EDITORIAL
Les paraules només són agrupacions de símbols aleatoris, dibuixos en un paper als quals hem dotat de significat. Aquest significat, però, pot ser interpretat de maneres molt diferents i abocar a una confrontació. De fet, qualsevol símbol pot abocar a confrontacions, de vegades greus, entre persones o grups de persones. Fa uns mesos, unes caricatures sobre un símbol religiós d’un grup de persones va generar un conflicte de conseqüències fins i tot sagnants. Tenim, doncs, el dret d’emetre missatges (paraules, dibuixos...) que puguin ofendre la simbologia o la ideologia d’altres persones? Podríem dir que no, però, si tenim en compte que qualsevol tema pot tenir el seu antagonista, entraríem en una situació en la qual no es podria emetre cap opinió. Hem, doncs, de posar fronteres? On les posem? A quina distància les unes de les altres? I seran blanques, negres o grogues? I si no en posem... serem capaços d’anihilar-nos els uns al altres per un tema d’interpretació de significats? Podríem provar de canviar el punt de vista i a veure que notem. Potser ens semblarà que tot és aleatori. Fixeu-vos-hi: una dona negra davant d’una església ortodoxa en una revista de lletres d’una ciutat mitjana d’una comarca de Catalunya, una petita regió de la Terra en la qual ens expressem lliurement entre els dits d’un fantasma que cerca el pensament únic, una única manera d’interpretar els símbols. De moment encara no ha guanyat.

Per si de cas, però, a BValls de lletres, conscients de l’aleatorietat de la llibertat, trenem paraules en aquestes pàgines que apareixen i desapareixen. Correm fent ziga-zagues entre el magma unificador per tal de salvaguardar la nostra i particular manera d’interpretar i de comunicar. Us oferim informació i històries per passar l’estona, paraules manejables que no responen a cap criteri unificador. Valorem més l’amplitud del cel que l’angoixa de la caverna. La diversitat dels colors de la vida que l’univers gris d’un pensament únic i sense referents. I vosaltres?

Índex del darrer número:

editorial
vells mites, noves versions: Josep G. Lluís Queralt -La síndrome d'Ulisses-
una de freda i una de calenta: Roser Llagostera - Bancs
al peu de la lletra: Hilal Rarkou Lahlimi - Les segones generacions, el mèrit dels professionals de l'educació.
el comptafils: Xavier Rull -Una llengua afaiçonada per la història
el cinemaparàgraf: Marcel Banús - Reserva de mestres
una ullada al món:  Ekaterina Katcheff - A l'altre món
(parèntesi): Jordi Jubany -Vals; Míriam Culleré- Sal a les ferides;  Joan Guasch- Ritme Vital
entre vista: Claustre de Bofarull - Noemí Bagés
al nostre gust. Claustre de Bofarull (Futbol, metàfora d'una guerra freda, estudi antropològic del Barça);
Montse Salvadó (Quan deixàvem de ser infants); Júlia Recasens (My ear at his heart. Reading my father).

Consell de redacció de balls de lletres n. 6: Claustre de Bofarull, Jordi de Bofarull, Eva Busquets, Míriam Culleré, Teresa Guasch, Anna Montserrat i Joan Guasch (ponent de la Comissió).

Aquest número ha estat dissenyat i maquetat per l’Àlex Rull.

Hem comptat amb les col·laboracions de: Cristina Arias, Ramon Batalla Farran, Mònica Batet, Pere Català Roca, Roser Llagostera, Cèlia Marcos, Fina Masdeu, Joan Josep Miracle, Francesc Parés, Júlia Recasens, Roger Roig, Xavier Rull, Xavier Tamareu i la fotografia de portada de l'Octavi Xirivella. Esperant a les portes del paradís.

PRESENTACIÓ DE LA REVISTA: Sala d'actes de l'IEV el dijous 22 de juny de 2006 a 2/4 de 8h del vespre.

Presentació a càrrec de: Xavier Rull, filòleg.

núm. 5

EDITORIAL

Als catalans tradicionalment ens han penjat un seguit de qualificatius que, de temps immemorials, intentem esquivar com podem. Som sonsos, som gasius, som tancats...; en definitiva, som molt nostres, i, d’ençà del darrer BValls de Lletres, a més, en què, l’ambient s’ha caldejat tant que se’ns fa difícil respirar, també som insolidaris, sectaris, localistes...; vet aquí: una colla de nazis amagats rere una disfressa de progrés i modernor. Veient el pa que s’hi dóna, no voldríem de cap de les maneres obrir l’editorial fent, precisament, una cosa que es veu que els catalans fem tothora: lamentar-nos, tot i que, com a persones que ens estimem la llengua i la literatura, en tenim motius més que justificats: el 13 de juny va morir el que, en paraules de l’escriptor i crític literari Jordi Llavina, “potser és l’escriptor català més important dels últims 25 anys”1.

Allunyats, doncs, de tòpics, sí que volem recordar aquest mequinensà il·lustre. Recordar-lo i agrair-li personatges (beates que encarreguen condons beneïts, àrbitres parcials, capellans poc donats a practicar l’abstinència, minaires, llaüters...), ambients (des dels carrers plujosos “a l’ínclita, catòlica i gairebé immortal ciutat de Torrelloba”2 al trist enterrament de la senyora Carlota de Torres), llocs (l’antiga Mequinensa, la que van negar les aigües de l’Ebre i del Segre, però alhora qualsevol ciutat catalana del període franquista), llengua (la llengua plena de registres, de lèxic i de girs propis del Baix Cinca, però també una llengua estàndard viva i riquíssima, “un prodigi de llengua per a l’oïda cada cop més dropa del català mitjà”3); en definitiva: històries (divertides, commovedores, crítiques, tendres, iròniques...). Unes històries que els lectors esperàvem amb impaciència, segurs com estàvem que l’últim del Moncada era una aposta segura, un trumfo que ja li hauria agradat a l’entranyable Honorat del Rom per a alguna de les seves botifarres al Cafè del Moll.

Desitgem de tot cor que la Senyora Mort hagi contractat els serveis de Miquel Garrigues, barquer experimentat a qui la construcció del pont sobre l’Ebre va convertir en miner, i que condueixi Jesús Moncada a l’altra riba, fins al cafè on la fan petar, en animada tertúlia, la Montserrat Roig, l’Ovidi Montllor, el Jaume Fuster, la M. Mercè Marçal, el Ramon Barnils...; tota la colla d’escriptors i intel·lectuals que tenien encara tantes coses a dir-nos i, maleït sia!, ens han deixat massa aviat.

BValls de Lletres

Índex del darrer número:

editorial
vells mites, noves versions: Xavier Tamareu -Aproximació siciliana-
de vells treballs: Roger Roig - Català a l'atac. 

una de freda i una de calentaRoser Llagostera - Agències.
el cinemaparàgraf: Marcel Banús - Me, Cuba.
report:  Pere Català Roca - Lluny de la "vila niu"

al peu de la lletra: Francesc Parés - Políticament correctes: entre la indiferència i la hipocresia.

el comptafils: Xavier Rull - L'art de fer sigles amb xifres.

una ullada al món: Cristina Arias - El català a la universitat.

freakandó: Josep M. Psicó i Tic - No, jo no sóc poesia, però...
(parèntesi): Cèlia -Transparència sense filtres; Joan Guasch- Persianes; Anna Vila F.- La mare de la mare del noi de la mare.
una ullada al món: Míriam Culleré - Abu Nuwàs
el lector ideal:  Mònica batet -Encara hi ha històries.
al nostre gust: Fina Masdeu (Soinujolearen semea, El fill de l'acordionista); Júlia Recasens (Afers de família); Roger Roig (La pell i la princesa); Eva Busquets ( Under the Duvet); Joan-Josep Miracle (Els primers freds) .

Consell de redacció de balls de lletres n. 5: Claustre de Bofarull, Jordi de Bofarull, Eva Busquets, Míriam Culleré, Anna Gibert, Teresa Guasch, Marcel Banús, Anna Montserrat i Joan Guasch (ponent de la Comissió).

Aquest número ha estat dissenyat i maquetat per l’Àlex Rull.

Hem comptat amb les col·laboracions de: Cristina Arias, Ramon Batalla Farran, Mònica Batet, Pere Català Roca, Roser Llagostera, Cèlia Marcos, Fina Masdeu, Joan Josep Miracle, Francesc Parés, Júlia Recasens, Roger Roig, Xavier Rull, Xavier Tamareu i la fotografia de portada de la Magda Palau. Fora de joc.

PRESENTACIÓ DE LA REVISTA: Sala d'actes de l'IEV dimarts 20 de desembre

Presentació a càrrec de: Lluís Antón Baulenas, escriptor.

" Vaig néixer el 1958 en un barri tradicional de Barcelona, Sant Andreu, treballador, que viu i deixa viure, que acull tothom i no es fica gaire en les coses dels altres. És un barri de gent amb iniciativa, que s'instal·la pel seu compte, on priva el petit comerç i els negocis familiars. A més, cal dir que té una gran tradició de teatre amateur i una particular afecció per la sarsuela.
La meva família és una família típica de Sant Andreu. No hi ha precedents literaris a casa meva. D'artístics tampoc, a no ser que hi considerem el germà gran de la meva mare, Xavier Setó, director de cinema que va descobrir Marujita Díaz i el qual jo, pràcticament, no vaig conéixer.
Amb tot això vull dir que les probabilitats que jo fos escriptor eren mínimes..."

núm. 4

EDITORIAL

Bvalls de llibres?

Algú va decidir un dia que l’any 2005 havia de ser l’any del llibre. De la mateixa manera com es fa en el dia mundial de la salut, el dia del nen, de la mare, o de la dona, es tracta de donar suport a qui, pel que sigui, comencen o estan en aquesta “cursa social” que és el món en inferioritat de condicions i necessiten cert reconeixement.

A partir d’una senzilla regla de tres hem de deduir doncs que “el llibre” és quelcom que s’ha d’ajudar a tirar endavant perquè s’ha quedat enrere. Si no hi ha anys dedicats a l’ordinador, o al futbol, o a la televisió escombraries és potser perquè no ho necessiten i, per tant, això vol dir que el llibre sí que necessita un “any de”.

Un cop reconegut el dret d’”el llibre” a tenir tot un any en honor seu el problema que se’ns pot presentar és: hem de comprar més llibres o n’hem de llegir més?. Què és el que està en crisi, el llibre o la lectura?. Segons es diu, cada any es venen més llibres i cada any hi ha més editorials que en publiquen per a tots els gustos. En canvi, les mateixes estadístiques també mostren l’alarmant manca d’hàbit de lectura entre la nostra població. És normal que en una mateixa societat es venguin cada cop més llibres i també cada cop se’n llegeixin menys?

Potser el que caldria fer és decretar “l’eternitat de la lectura”, fomentar espais i estones per a poder gaudir llegint, hàgim adquirirt o no “llibres”.

Nosaltres us proposem “lectura”, un tast on hi ha una mica de tot i que us ajudarà, si voleu, a reflexionar i passar una bona estona, encara que tingueu la darrera edició del Quixot a la prestatgeria.

BValls de Lletres
Índex del darrer número:

editorial - BValls de llibres?
versatge: Joan-Josep Miracle - A l'estació.

de vells treballs: Roger Roig - Màrius Serra, enigmista i escriptor.
vells mites, noves versions: Joana Zaragoza - Viatges i herois.

al peu de la lletra: Júlia Recasens - Els viatges d'Edith Warton i Aurora Bertrana al Marroc: Cartografies de l'ànima.
(parèntesi): Anna Gibert - Diari del Transiberià; Adolf Iglésies - Cronologia de l'enyor.

report: Josep Martí i Baiget -Maig de 1887.

el comptafils: Xavier Rull - El terme "globalització" vol dir tot el que vol dir? 

una de freda i una de calenta: Roser llagostera - Mòbils.
el lector ideal: Mònica Batet - L'accident de la lectura.
el cineparàgraf: Marcel Banús - Benvingut, mister Lauren!.
treu la llengua: Pere Navarro - Al camp de Tarragona parlem valencià.

eines:  Anna Montserrat - El contracte.

curts lingüístics:  Xoi Mangoi - La mida sí que importa.
freakandó: Pat Ètica - Poesia, ets tu?
al nostre gust: Júlia Recasens (Sal Grossa); Fina Masdeu (Purgatori); Teresa Rull (Nivell...); Monserrat Sanabra (La meitat de l'ànima)

Consell de redacció de balls de lletres n. 5: Claustre de Bofarull, Jordi de Bofarull, Eva Busquets, Xènia Bussé, Míriam Culleré, Anna Gibert, Teresa Guasch, Marcel Banús, Anna Montserrat i Joan Guasch (ponent de la Comissió).

Aquest número ha estat dissenyat i maquetat per l’Àlex Rull.

Hem comptat amb les col·laboracions de: Mònica Batet, Alfons esteve, Francesc Esteve, Gabriel Guasch, Roser Llagostera, Júlia Recasens, Roger Roig, Teresa Rull, Xavier Rull i Núria ventura i la fotografia de portada del Ferran lozano. No perdem la compostura!. Rabins atents al canvi de guàrdia (Buckingham).

PRESENTACIÓ DE LA REVISTA: Sala d'actes de l'IEV

Presentació a càrrec de:

núm. 3

EDITORIAL

JA N’HI HA PROU

Ningú, absolutament ningú, s’atreviria a assegurar res sobre ciència si no hi entén un borrall. De la mateixa manera, què diria la comunitat internacional si un grup de polítics asseguressin que quan escalfem l’aigua durant molta estona es torna verda i es congela? Què passaria si, per exemple, el dirigent d’un país proposés diferenciar, amb nom diferent, l’aigua que cau quan plou de l’aigua que prové d’un pou? Per què sobre temes de ciència es deixa parlar els científics i, en canvi, pels temes de llengua ens escoltem qualsevol que hi posi cullerada?

Hi ha un camp en què les ciències i les lletres s’uneixen, i és a l’hora de diferenciar allò que és una llengua d’allò que se’n pot considerar una variant dialectal. La unitat de la llengua catalana és una realitat científica, la mateixa que demostra que la llengua que es parla a l’Argentina i a Espanya també és la mateixa.

Ja fa massa temps que hi ha sectors, molt polítics i gens científics, que defensen que allò que es parla al País Valencià no és català. Què volen dir? Que allò que plou a Katmandú no és aigua? Que la terra no gira al voltant del sol?

En altres camps, aquesta asseveració no hagués passat de l’opinió d’algú en una tertúlia de cafè. Al nostre país, en canvi, sempre hi ha algú disposat a treure profit polític de qualsevol bajanada i d’altres, a fer-ne cas. Potser si ens creguéssim els professionals de la llengua i deixéssim de banda el tema dels guionets podríem preocupar-nos més de com fer front al fet que cada vegada hi ha menys gent que fa servir el català habitualment, tant a Catalunya com al País Valencià com a les Illes.

Els polítics han de fer política i governar quan els ho demanem; en els temes en què no en saben prou, han de demanar consell als entesos, als científics, a aquelles persones que tenen com a professió demostrar empíricament que les coses són com ells diuen que són.

La llengua és una de les eines d’unió d’un país. No permetem que, en el nostre, sigui motiu de divisió, que sempre hi ha algú interessat a dividir per vèncer!

Índex del darrer número:

editorial - Ja n'hi ha prou!.

versatge: Joan Guasch - Filtra els teus vins
curts lingüístics: Xoi Mangoi - 2001, odissea censal.
treu la llengua: Alfons Esteve i Francesc Esteve - L'acadèmia valenciana de la llengua o la negació del català.

vells mites, noves versions: Clasutre de Bofarull - La fugida possible.
una ullada al món: Míriam Culleré - Ahmad... Muhammad... Hamed... Shurkri.
(parèntesi): Gabriel Guasch ( Són les cinc)  Roger Roig (Somnis de centpeus); Txaro Caragol (Excurses. Un exercici verbal).
una de freda i una de calenta:  Tewresa Rull - Moderats. 

el comptafils: Xavier Rull - Traduccions fetes amb el cul.
el cineparàgraf: Macel banús -Butaca 1500.

de vells treballs: Roger Roig -Jocs de paraules.

eines: Anna Montserrat -La denúncia.
freakandó: Xoi Mangoi - Galeria de lletrats: Llampec;
al nostre gust:  Júlia Recasens (Set mars, tretze rius); Roser Llagostera (Los apuntes de Malte Laurids Brigge); Pilar Mussolas (Afirma Pereira); Núria Ventura (Diccionari Auxiliar).

Consell de redacció de balls de lletres n. 5: Claustre de Bofarull, Jordi de Bofarull, Eva Busquets, Xènia Bussé, Míriam Culleré, Anna Gibert, Teresa Guasch, Marcel Banús, Anna Montserrat i Joan Guasch (ponent de la Comissió).

Aquest número ha estat dissenyat i maquetat per l’Àlex Rull.

Hem comptat amb les col·laboracions de: Mònica Batet, Alfons esteve, Francesc Esteve, Gabriel Guasch, Roser Llagostera, Júlia Recasens, Roger Roig, Teresa Rull, Xavier Rull i Núria ventura i la fotografia de portada del Marc Lledó. Pregària al riu Ganges. Benarés (Índia).

PRESENTACIÓ DE LA REVISTA: Sala d'actes de l'IEV a 2/4 de 8h

Presentació a càrrec de: Màrius serra