núm. 7


EDITORIAL
Als llibres hi ha el món sencer, són un dels oracles del món actual, amb el permís de sant Gooooogle, és clar. No hi ha res semblant al plaer de tenir un món entre les mans, les fantasies, les certeses, els somnis d’algú que pot estar ja mort, però que encara resta lligat al present perquè reviu dins del cervell del lector. És per això que continuem reivindicant el valor de la lletra impresa malgrat la preponderància de la imatge: els nyus també miren, però només els humans llegim. No és la comunicació allò que ens diferencia dels animals,sinó el llenguatge, sigui en base a lletres, sigui en base a símbols matemàtics. De llibres, a més, n’hi ha per a tothom i ara que són dates de regals i compliments, i que sempre acabem regalant a algú un paquet d’espelmes d’Ikea, podríem, ni que sigui per provocar, regalar llibres. O potser per provocar. I no cal que siguin les últimes novetats. A la nostra ciutat, una coneguda llibreria que ha de fer reformes ha tret al carrer durant setmanes una paradeta dels llibres que l’havien quedat arraconats. Per dos euros feies troballes interessantíssimes (dos euros són dos cafès). Pel preu de dos cafès podies tenir el món a les mans. Qui pot renunciar a aquest plaer? En aquesta revista, com sempre, trobareu recomanacions de llibres que l’únic criteri que segueixen és el d’haver agradat qui els ha llegit i els lectors ni són editors ni són crítics literaris a sou. Els lectors són, som, persones amb oficis diversos que cerquem plaer, evasió, sabiduria entre els fulls impresos, i prou. O no. O potser som semidéus que donem vida a miratges de la ment d’algú que en temps passat va agafar una ploma o un teclat d’ordinador i va vomitar onades de paraules, semblantment a un big-bang, i que van quallar en forma d’espirals galàctiques, harmòniques, lluminoses.
En fi! Com que som humans i no pas nyus, llegim i, ara que ve Nadal, regalem llibres, els que aquí recomanem, els que us recomanin els amics o als que la santa intuïció us meni.

Bones festes!


Índex del darrer número:
editorial: Cinquanta mil milions de mosques no llegeisxen. No llegiu!
versatge: Cèlia Marcos - Penetrant paraules
una de freda i una de calenta: Teresa Guasch - .
el comptafils: Xavier Rull - El plural dels estrangerismes en català.
el cinemaparàgraf: Marcel Banús - Fotogramas, 60 anys.
una ullada al món: Míriam Culleré i Francesc Parés - Guatemala.
freakandó: Pat Ètica - Sóc una bíttima!
(parèntesi): Lluís Figuerola (Sense retorn), Eduard Carmona (Superherois, Inconformisme), Joan-Josep Miracle (Et pinto).
de vells treballs: Roger Roig - El bony de la curra.
el lector ideal: Mònica Batet - L'oblit.
al nostre gust: Joan Guasch (Amalur. Del atomo a la mente), Roser Serrano (L'església del mar)

Consell de redacció de balls de lletres n. 7: Claustre de Bofarull, Jordi de Bofarull, Eva Busquets, Míriam Culleré, Teresa Guasch, Anna Montserrat i Joan Guasch (ponent de la Comissió).
Aquest número ha estat dissenyat i maquetat per l’Àlex Rull.
Hem comptat amb les col·laboracions de: Marcel Banús, Mònica Batet, Eduard, lluís Figuerola, Cèlia Marcos, Joan Josep Miracle, Francesc Parés, Roger Roig, Xavier Rull, Roser Serrano i la fotografia de portada del Francesc Parés. Present i futur: reunió de dones maies de l'ètnia mam (Guatemala).

PRESENTACIÓ DE LA REVISTA: Sala d'actes de l'IEVel dimecres 20 de desembre de 2006
Presentació a càrrec de: Isabel Villalba, Teresa Reverté, Cèlia Marcos en la lectura dels textos de Joan Guasch.

Àlida Guasch, Astor Guasch i Ona Gibert en la interpretació musical de la performance poètica :

L'HABITACIÓ DE LA MEMÒRIA

Després de l’atzarós viatge, ens hem pogut instal·lar en un apartament lluminós amb vistes al riu del present, una ziga-zaga d’aigua transparent, plàcida, plena de racons protegits del vertigen de les hores. Les habitacions estan moblades i decorades amb la quantitat justa i necessària de quotidianeitat, d’equilibri, i de vibració positiva. Del sofà estant, veig els prestatges plens dels volums de la meva biografia. De vegades en rellegeixo algunes pàgines; ja no en puc retocar els fets, però no distorsionen pas el significat de les històries. Surto al balcó i miro el riu. Petites veles blanques suren entre la boirina i el sol; el gran astre, que ja ha depassat fa estona el zenit, les il·lumina d’una manera espectral. Respiro fondo. Enguany ha plogut força i la fertilitat està assegurada. De fet, gairebé sempre ho està. No ens podem queixar i si tot continua igual, conservarem l’esperança de trobar finalment un pas cap el futur. Entro i me’n vaig a la cuina per preparar una mica de sopar, alguna cosa lleugera, potser una amanida, d’aquestes amb moltes coses, plenes de color. Sento la balda de la porta del pis, grinyola una mica. Deu ser la meva companya; no l’esperava tan aviat. La vaig a rebre amb el millor dels somriures. Arriba esbufegant perquè l’ascensor s’ha espatllat. De vegades ja passa, però de seguida ho arreglen. Està maquíssima, com sempre. Se n’havia anat a l’arxiu del passat, a donar un tomb, però diu que avui se n’ha cansat de seguida. Cada vegada li pesa més i és una càrrega que es vol treure se sobre. L’ajudo a descarregar unes bosses que porta. Miro què hi ha, dins: records ben embolicats i classificats. Bufa! Cal anar-los triant i llençar aquells que estiguin massa malmesos. No és fàcil, sovint sap greu i sempre en guardem algun que sabem que més endavant ens acabarà fent nosa. Tant se val. Encara tenim temps de sobres, el futur és gairebé etern i cal assaborir el seu espai amb tranquil·litat. S’asseu i em mira una mica plorosa. Agafa un dels lligalls que ha dut. Hi passeja una mirada lànguida. L’acarona. El desembolica. (...)
Joan Guasch i Torné