núm. 1


EDITORIAL
De l'agost al desembre. Vam començar envoltats d'estiu, calor, vacances... i ara respirem tardor, mestral, vinyes rovellades i nues, com diu Jordi Llavina en el seu escrit.
Tardor que ens ha anat despullant una mica més a tots plegats, que ens ha pres primer Joan Perucho, al qual devem una gran obra, i Manuel Vázquez Montalbán, l'espurna d'enginy que ens feia mirar l'actualitat d'una manera diferent. Tardor que ens ha pres, més tard, Miquel Martí i Pol, algú proper, com a persona i com a poeta, algú amb gust pel sentiment, per la paraula i pel gest senzill.
Proper i senzill no vol dir simple o fàcil, o poc treballat. Sovint ens sembla equívocament que la bona poesia ha de ser indesxifrable, plena de mots estranys, que ens faci sentir malament si no l'entenem o bé exclosos d'elit que diu que sí que l'entén. Saber transmetre sentiments, o fer-los sorgir, independentment del llenguatge emprat, és allò que distingeix el bon poeta. Martí i Pol té un ampli registre de seguidors, des dels nens de sis anys que el descobreixen a l'escola, parlant de patates fregides i ous ferrats, fins als lectors sensibles que el guarden a la tauleta de nit per revisitar-lo de tant en tant, passant per aquells que pràcticament no saben què és la poesia i que, forçats a triar un vers, n'escullen un de Martí i Pol per a les participacions del seu casament, perquè és l'únic que els diu alguna cosa. Finalment, Martí i Pol també ens ha estat proper com a ciutadà, compromès amb el poble i amb la llengua.
A BValls de Lletres també ens agradaria, modestament, "apropar" la llengua i la literarura al màxim possible de gent. Apropar la llengua mostrant-ne els aspectes que en poden resultar més curiosos i atractius 8com els lexicòlegs i els sociolingüístics) i, especialment, conscienciant per avançar en l'ús social del català. Apropar la literatura donant veus a creadors, proposant llibres i propiciant reflexions literàries.
És per això que en aquest n.1 continuem amb la línia d'intentar copsar i transmetre tots els colors de la llengua i de la literatura. tenim temes i registres diversos que, lluny de construir un aiguabarreig heterogeni, pretenem mostrar una realitat plural amb un objectiu comú: que tothom hi pugui trobar alguna cosa que el faci reflexionar, passar una bona estona o senzillament, distreure's.
Us presentem una nova secció, "Verstge", un reportatge a propòsit d'un vers, que d'alguna manera demostra l'actualitat que pot tenir la poesia. us oferim murs per fer caure, immobiliàries poc preocupades per la nostra llengua, curiositats lingüístiques, la possibilitat de veure que la ciència-ficció no s'ha inventat fa quatre dies...
Podreu descobrir què s'amaga darrere els topònims, bvallar amb poesia i prosa de la mà d'alguns dels nostres autors, i fins i tot podreu comprovar la veracitat dels programes electorals.
Intentarem entendrir-vos amb la nuesa de les coses genuïnes, donar-vos eines per fer un recurs, fer-vos somriure una mica i donar-vos material per anar llegint fins que ens tornem a trobar.
Que vagi de gust!

Índex del darrer número:
editorial: De l'agost al setembre
versatge:Francesc Parés- Murs.
una de freda i una de calenta: Teresa Rull - Immobiliàries.
vells mites, noves versions: Margarida Aritzeta- Proteu i els mutants.
curts lingüístics: Xoi Mangoi - No direm ni pius, i d'altres.
entre vista: Xènia Bussé - Alfons Martí.
(parèntesi): Joan Guasch - Dels dies de cada dia; Roger Roig - Ballant amb hienes; Joan Josep Miracle - La paret; Joan Canela - La maleta.
el comptafils: Xavier Rull - Fòssils en la toponímia.
el lector ideal: Mònica Batet -Les guerres múltiples.
treu la llengua: Teresa Guasch - Les promeses que s'endú el vent.
al peu de la lletra: Matthew Tree - Imatges de la nuesa.
el cineparàgraf: Marcel Banús -Valls cinèfila
aeines: Anna Montserrat - El recurs.
freakandó: Xoi Mangoi - Galeria de lletrats; Eva Busquets - Frases útils per al bon orador.
al nostre gust: Júlia Recasens ( Somnis de l'harem); Xènia Bussé (Servitud. Memòries d'un periodista)(Les aventures de huckleberry); Joan Guasch (El diluvio universal).
Conselll de redacció de balls de lletres n. 1: Claustre de Bofarull, Jordi de Bofarull, Eva Busquets, Xènia Bussé, Míriam Culleré, Anna Gibert, Teresa Guasch, Anna Montserrat i Joan Guasch (ponent de la Comissió).
Aquest número ha estat dissenyat i maquetat per l’Àlex Rull.
Hem comptat amb les col·laboracions de: Margarida Aritzeta, Mònica Batet, Marcel Banús, Joan Canela, Jordi Llavina, Joan Josep Miracle, Francesc Parès, Júlia recasens, Roger Roig, Teresa Rull, Xavier Rull i la fotografia de portada del Francesc Parés. Patrulla de l'exèrcit israelià a Hebron per protegir una colònia jueva.
PRESENTACIÓ DE LA REVISTA: Sala d'actes de l'IEV
Presentació a càrrec de:

Cap comentari: